dilluns, 20 de juny de 2011

De les institucions a les persones.

Reflexionant sobre l’última PAC, m’he trobat a internet aquest vídeo. És un vídeo de l’Ismael Peña López, professor de la UOC que m’ha semblat molt interessant. Primer contextualitza el nostre sistema educatiu actual i ens fa veure els seus “pros” i els seus “contres”. Després continua parlant sobre com la societat de la informació ha transformat les nostres necessitats educatives i, finalment, parla del paper que pot jugar les NNTT i de com introduir-les de forma tranquil·la a la nostra quotidianitat professional i educativa.

M’ha cridat l’atenció el concepte “d’apropiar-se” de les Noves Tecnologies que, segons l’Ismael Peña López, no s’ha de centrar únicament en els aspectes tècnics sinó també en entendre com es transforma la comunicació, les relacions i els propis aprenentatges. Crec que, al llarg de l’assignatura de NTICEDU, hem estat aprofundint en aquesta apropiació i en comprendre com ens transforma en múltiples àmbits.

És un vídeo breu, accessible que espero que em venia molt de gust compartir.




diumenge, 19 de juny de 2011

9. Mapa conceptual PAC 2.3.



A continuació presento el mapa conceptual que situa l'activitat proposada en relació als conceptes de l'assignatura i l'aprenentatge significatiu:

8. Disseny Activitat

Títol de l’activitat

COM DOCUMENTEM ELS PROCESSOS EDUCATIUS AL CENTRE A TRAVÉS DEL BLOC DE L’ESCOLA?

Descripció dels agents personals i de la tecnologia mediadora.

-El mediador és una mestra de l’escola que, actualment, porta tots els blocs del centre al seu càrrec.

-Els aprenents són mestres i altre personal docent del centre (vetlladora, TEI, etc) que tenen diferències en relació a l’ús de les NNTT, però que tenen un cert interès d’introduir-se en ell.

-La tecnologia mediadora és Internet, els blocs (plataforma wordpress), els processadors de textos (word o similar), els programes de tractament de la imatge (VSO Resizer), l’ordinador i la càmera de fotos compacta.

Descripció del problema de partença.

En una escola amb una metodologia innovadora (activa i viva) es genera la necessitat de buscar recursos i eines d’avaluació, autoavaluació i documentació audiovisuals alternatius dels processos d’ensenyament i aprenentatge.

Aquest curs hem iniciat un nou centre educatiu a Barcelona. És un projecte d’educació viva i activa. No fem servir ni llibres convencionals ni fitxes i això complica molt l’avaluació: ens manquen eines. Tanmateix, les famílies ens demanen “proves tangibles” que els hi donin pistes d’allò que estem treballant a l’escola. Després d’una visita intensa a la Reggio Emilia (Itàlia) on treballen d’una forma molt propera a la nostra des de fa més de 40 anys, hem descobert el poder de la documentació dels processos educatius i com es poden servir per a avaluar i comunicar a les famílies allò que estem fent.

Tanmateix, el bloc està engegat des de l’inici del curs i hem comprovat la seva utilitat en relació a les famílies i com a recull per a la nostra pròpia autoavaluació. No obstant, que el porti només una persona i no hi publiqui ningú més fa que es perdin moltes coses.

Així doncs, es vol aprofitar el bloc com una forma d’iniciar aquesta forma de documentar la vida i els processos educatius que es donen al nostre centre i que s’impliquin tot l’equip docent en la publicació d’articles, tot i que, anteriors intents de compartir la tasca de publicació no han estat gens fructífers.

Ens trobem, doncs, amb un problema mal estructurat que ha emergit de la confrontació amb la vida diària i l’experiència viscuda a d’altres centres amb metodologies similars; d’una alta complexitat ja que requereix posar en interacció un número alt de temes i funcions amb una possibilitat de predicció mínima pel que fa als resultats d’aquestes interaccions; però molt contextualitzat i, per tant, situat dins d’unes circumstàncies d’espai i temps molt concretes (especificitat de camp). És un problema d’actuacions estratègiques que implicarà que cadascú desenvolupi les formes i maneres més adaptades a la seva personalitat per tal de documentar la vida i processos educatius al centre.

Plantejament del problema.

Es planteja arran de la visita, per part de 3 persones de l’equip (inclosa la directora i la persona que duu el bloc de l’escola) a Reggio Emilia. Allà aquesta petita mostra es fa més conscient de la necessitat de trobar noves formes d’avaluar la pràctica docent i de comunicar la feina que realitzen els infants a les famílies. Emergeix la necessitat de documentar i es veu el bloc com una oportunitat per a tenir un punt de partida.

Després d’aquesta visita es fa un traspàs de la informació a la resta del claustre que integra el centre (2 docents més) a través de diverses reunions formals i a la resta de personal docent a través de reunions més informals. S’arriba a la conclusió d’integrar aquesta eina (la documentació ) als nostres hàbits professionals.

Per una banda, una de les docents que ha visitat Reggio Emilia desenvoluparà plantilles i carpetes d’arxius per tal de facilitar la feina de documentar a través de documents en paper i, per una altra banda, se li encarrega la feina a la mestra que duu els blocs de compartir els seus coneixements amb la resta de companyes per tal facilitar la documentació a través del bloc.

Context de l’activitat.

L’activitat es durà a terme en dos contexts principalment.

Context 1: el despatx de mestres on es treballaran tots els aspectes tècnics relacionats amb el bloc i s’obriran els espais d’aprenentatge comunitari.

Context 2: els ambients i espais d’aprenentatge amb infants on es duen a terme els processos educatius i on es recollirà la informació audiovisual i textual.

Característiques cognitives, emocionals, actitudinals i físiques rellevants dels aprenents.

Ens trobem amb un grup molt jove on la mitjana d’edat oscil·la al voltant dels 30 anys amb formació en educació en diversos àmbits (formal i informal). El grau d’implicació amb el projecte és molt alt i totes les integrants li dediquen una gran energia tant en el dia a dia com en la formació que és una constant. Hi ha una actitud molt positiva i una predisposició molt alta pel que fa a la millora professional tot i que, en relació a les NNTT, ens trobem que hi ha alguna tendència tecnofòbica fàcilment reconduïble. Tot i això, ens trobem en un punt del curs on s’acusa el desgast acumulat.

Competències i objectius específiques a assolir.

-Comunicar i documentar un procés educatiu senzill a través d’un article al bloc.

-Elaborar una eina que ens faciliti l’avaluació dels infants i la nostra pròpia.

- Conèixer eines senzilles de tractament de la imatge.

-Familiaritzar-se amb l’interfície de la plataforma “Wordpress”.

- Introduir l’hàbit de documentar els processos educatius a través de la imatge i l’escriptura.

-Descobrir i valorar les possibilitats comunicatives i de millora professional del bloc i de la documentació.

Continguts.

Conceptuals:

-El bloc i les seves possibilitats com a eina comunicativa i de documentació de processos educatius.

-El valor de la documentació com a eina d’avaluació i comunicació.

Procedimentals:

-Seguiment d’un procés educatiu.

-Publicació d’un article amb imatges al bloc de l’escola.

Actitudinals:

-Valoració de les possibilitats del bloc i de la documentació com eines d’avaluació.

-Millora professional a través de l’acceptació de nous reptes que incorporin les NNTT.

Previsió de la seqüenciació.

Seran sessions molt breus i, en alguns casos, individualitzades.

Sessió 1:

Recull de la problemàtica, presentació de l’activitat i del qüestionari breu d’autoavaluació inicial. Observació del bloc de l’escola (http://blocs.xtec.cat/diaadiacongresindians/)per a veure el treball realitzat fins ara i començar a treballar en les primeres idees.

Sessió 2:

Retorn de la informació que s’ha recollit al qüestionari d’autoavaluació, els aprenents plantegen les seves idees en relació a quins processos volen documentar i comparteixen els seus dubtes. Reorganització de les següents sessions (establir parelles de treball, buscar dies per a sessions més individualitzades, etc).

Sessió 3:

Exploració de l interfície del wordpress, manipulació del VSO Resizer i pujada de primers articles (aquesta sessió és molt probable que s’hagi de treballar de forma individualitzada o per parelles atenent als diferents punts de partida que tenen els integrants. També és molt probable organitzar parelles heterogènies segons el nivell de coneixements previs). Tanmateix, s’hauran de fer ajustos sobre la marxa en funció de les necessitats de cada integrant i, en alguns casos, s’hauran de realitzar sessions posteriors per a treballar un aspecte en concret.

Sessió 4:

Recull del treball realitzat i reflexió conjunta. Qüestionari d’autoavaluació final.

Sessió 5:

Conclusions i negociació de significats conjunt (aquesta sessió és probable que no es realitzi en funció del que s’hagi parlat a la sessió 4).

Fonamentació psicopedagògica.

Aquest disseny es basa en els principis de l’aprenentatge significatiu (Ausubel, 1963,1968), per tant, és actiu (els aprenents hauran d’interactuar amb la seva realitat immediata), constructiu (es parteix dels coneixements previs dels aprenents i s’adapten les sessions a aquests coneixements), col·laboratiu (es preveuen espais per a la negociació de significats, conclusions i propostes de millora així com per l’aprenentatge entre iguals), intencional (els aprenents tenen clars els objectius de l’activitat i la finalitat), conversacional (el diàleg és bàsic en el disseny de l’activitat), contextualitzat (ja implica una necessitat real de la vida professional dels aprenents i tindrà una repercussió en un mitjà existent) i reflexiu (ja que es verbalitza el que s’ha aprés i es desenvoluparan estratègies de millora i es duran a terme decisions).

Procediments i criteris d’avaluació.

L’avaluació continuada basada en l’observació serà un de les eines bàsiques que farem servir. No obstant, l’autoavaluació dels propis aprenents serà també una eina molt important. Tindrem dos qüestionaris d’autoavaluació un a l’inici i un altre al final. Al qüestionari inicial els aprenents hauran de valorar aspectes relacionats amb el bloc i la documentació com a eina de comunicació i avaluació, les dificultats que pensen que es poden trobar en aquesta experiència, quins de tots els aspectes implicats creuen que els hi pot resultar més complex i quin més senzill o el nivell d’expectatives en relació a l’aprenentatge.

Al qüestionari d’autoavaluació final es trobaran les mateixes preguntes (tot i que plantejades amb una visió retrospectiva) que hauran de valorar novament tot comparant-lo amb el full d’autoavaluació inicial al davant.

Tanmateix, les sessions 4 i 5 s’obrirà el debat compartit per tal de negociar significats i propostes de millora conjuntes.

Previsió temporització.

Es preveu l’inici el 20 de maig i la seva finalització el dia 6 de juny. Les sessions més individualitzades es negociaran i s’establiran en el calendari en funció de les necessitats explicitades pels propis aprenents.

dissabte, 30 d’abril de 2011

7. Premissa, argumentació i conclusions sobre el canvi conceptual en relació a la PAC1

1. Premissa

La realització de l’avaluació inicial (mapa conceptual, qüestionari i preguntes breus), la lectura dels articles i moduls, la participació en els debats, la lectura dels blocs i síntesis d’alguns companys i la reformulació de tots els conceptes i idees en diversos mapes conceptuals m’han inmérs en un procés complex que ha donat lloc un canvi conceptual en el meu sistema cognitiu.

2. Arguments

Per argumentar aquesta premissa, començarem parlant de l’avaluació inicial i com ha fet un paper fonamental en tot aquest procés. El qüestionari i el mapa conceptual han fet una funció molt important com element d’ancoratge. El fet de fixar mitjançant aquest registre el meu coneixement m’ha permès tornar enrere, relacionar el que estic aprenent amb les meves concepcions anteriors i trobar esquemes mentals amb els que poder relacionar tot els conceptes nous.

Aquest procés s’ha traduït en una “tangibilitat” dels meus coneixements previs que m’ha permès concebir-los com una espècie d’agafador al qual acudir davant la marabunta impressionant d’idees i conceptes que he anat incorporant. Fer-ho visualment, a través d’un mapa conceptual, m’ha donat una imatge del meu propi coneixement previ molt accessible per tal d’anar comparant i introduint aspectes nous.

I, ja que parlem del Mapa Conceptual (Mapa 1)[1], aprofitarem per analitzar el mapa conceptual inicial tot comparant-lo amb el Mapa Conceptual elaborat a partir de la lectura de l’article de Domènech i Tirado i que es pot veure al meu bloc personal (Mapa 2) i el Mapa Conceptual inclòs en aquest document (Mapa 3) i així també parlar del procés i camí que he hagut de desenvolupar per arribar del primer al segon.

· El Mapa 1 és un mapa amb un nombre de nodes i proposicions molt reduït, en canvi, es pot observar que en el Mapa 3 l’increment de nodes i proposicions és considerable. Per a crear el Mapa 3 vaig haver de realitzar diverses versions que partien del Mapa 2. En algunes d’aquestes versions anteriors a la definitiva hi havia un excés de nodes i proposicions que em van forçar a realitzar un veritable esforç de síntesi. Tot analitzant la situació, em vaig adonar que havia realitzar un mapa conceptual de l’article molt complet i que les següents versions es limitaven a anar afegint les idees dels mòduls i dels debats. Això em va fer veure que havia d’anar més enllà i que, per a treballar realment els conceptes, havia de reestructurar el Mapa 2 i reorganitzar els conceptes del mòdul, de l’articlei del debat per tal que entressin en relació. Aquest fet ha provocat una transformació dels meus esquemes mentals i una reorganització de les relacions establertes entre conceptes que es veuen reflectides en el Mapa 3.

· Al Mapa 1 hi ha tres conceptes que ocupen un paper central dins de la xarxa, no obstant pel seu número d’enllaços directes, no són els que tenen un nivell d’abstracció més elevat. Al Mapa 2 hi havia un concepte en el que coincidia l’abstracció i el fet de ser el concepte central del propi mapa. A la versió que s’hi adjunta en aquest document es pot observar que aquesta centralització es divideix entre més conceptes i idees i, tot i que hi ha dos idees que ocupen un lloc preeminent trobem d’altres que, pel seu número d’enllaços directes, denoten un nivell d’abstracció destacat.

· Pel que fa a la jerarquia dels conceptes del Mapa 1 podem veure que hi ha, principalment, dos nivells que indiquen poca profunditat. Tant al Mapa 2 com al Mapa 3 trobem una ampliació considerable d’aquest jerarquia. Al Mapa 3 trobem 5 nivells jeràrquics que indiquen subordinació entre elles. Per tal de fer molt més aclaridora aquesta jerarquia tant al Mapa 2 com al Mapa 3 s’ha establert un codi de colors.

1. Taronja: està reservat als conceptes més destacables pel que fa al seu nivell d’abstracció i en els que més he aprofundit en tot el procés. Entre aquests conceptes també s’estableix una jerarquia a través de la mida, ja que he posat més gran aquells conceptes en els que he desenvolupat un esquema més complex.

2. Verd: aquests conceptes són subordinats als anteriors. Són conceptes molt rellevants i abstractes però que comencen a fer-se més específics. Serveixen per tal que d’altres més secundaris s’ancorin i estableixen una relació amb conceptes de nivell superior (taronges).

3. Groc: són conceptes importants perquè obren la porta a d’altres més secundaris, com poden ser els exemples i conclusions. Marquen elements importants que senyalen fites en el camí i això connota cert nivell d’abstracció, però són més concrets que els descrits anteriorment.

4. Gris: normalment es reserva a nodes que no tenen sortida i que afegeixen matisos o desgranen els conceptes grocs, tenen un caràcter molt més específic i concret.

5. Blau: aquest color està reservat per a conceptes que, tot i no ocupar un lloc preeminent abstracte dins del meu esquema mental, han estat reveladors o concloents i que, per tant, trobo important destacar.

· Quant a la relació d’enllaç entre proposicions i nodes i la seva coherència, podem observar que al Mapa 1 és inexistent en alguns casos. Quan vaig iniciar el Mapa 2 em vaig adonar de la necessitat d’establir enllaços i que, tot i que les fletxes per sí mateixes indiquen relació entre conceptes, els enllaços estableixen matisos en aquestes relacions, jerarquies, causes i conseqüències. I, per tant, l’establiment d’aquests enllaços també m’ha fet aprofundir i fer més complex el meu esquema mental ja que no és el mateix dir que uns conceptes estan relacionats que definir aquesta relació. Aquesta és una de les qüestions que més mals de caps m’ha dut ja que quan vaig fer el Mapa 2 vaig establir alguns enllaços que no eren adequats. A la realització del Mapa 3, com es pot comprovar, vaig procurar utilitzar enllaços coherents i fer-ne servir de diferents, sempre i quan, això suposés establir alguna diferència en la relació. Quan hi ha un enllaç que s’utilitza en diversos llocs és fa sent conscient que té el mateix valor. Tanmateix, un criteri que també es va fer servir és el de la parquedat això m’ha obligat a estudiar detingudament els conceptes i trobar parells o grups entre ells que es poguessin relacionar amb un altre concepte superior (o no) a través d’un únic enllaç. Considero que això m’ha forçat a desenvolupar esquemes més complexos.

· Al Mapa 1 trobem un número molt elevat de nodes “sense sortida” que, fent una revisió crítica, es podrien connectar amb d’altres nodes del propi mapa o, fins i tot, entre ells. Al Mapa 2 també s’hi troba aquesta deficiència que al Mapa 3 s’ha procurat corregir. Després dels enllaços, aquesta ha estat una de les tasques més complexes. Revisant les versions del Mapa 3 m’adonava que, dins del meu esquema mental, hi havia relacions entre conceptes que no estaven reflectides. Això em va forçar a donar-li diverses formes i trencar amb la forma inicial i plantejada en el Mapa 2. La dificultat m’ha comportat desenvolupar una cohesió mental molt més sòlida que es reflecteix en la consistència del propi Mapa.

· Tant al Mapa 1 com al Mapa 2 i al Mapa 3, trobem que la direcció de les fletxes indica relació jeràrquica o causal. No obstant, es pot observar que aquestes fletxes estan més pensades en els dos últims mapes que al primer ja que han tingut en compte, totes les qüestions relacionades amb els enllaços, la parquedat dels mateixos i aquells nodes que no tenien sortida. Això ha provocat necessariament reformular aquestes direccions i fletxes per tal d’incorporar tota aquesta complexitat i reestructuració.

· La informació que s’inclou en els mapes, com s’ha vist clarament en el moment que parlàvem dels nodes, s’ha ampliat molt significativament. La redacció d’aquests nodes ha suposat aprofundir en els conceptes ja que, moltes vegades, es podia fer servir un concepte diverses vegades en diferents llocs del mapa; no obstant, duplicar nodes amb el mateix contingut li restava cohesió i coherència al mapa. Mantenir aquests dos valors (cohesió i coherència) ha implicat matisar els nodes i aprofundir en el seu sentit en relació als enllaços i la resta de nodes per tal de poder redactar el contingut més adequat i ajustat. La informació és prou significativa i sintètica i, com hem vist en punts anteriors, ha suposat un esforç de cercar l’essència en els continguts dels nodes, dels enllaços, les relacions i la pròpia jerarquia.

Deixant de banda l’anàlisi del Mapa Conceptual però sense oblidar que tot ha estat un procés on hi ha hagut diverses activitats en paral·lel i que s’han anat retroalimentant, passarem a comentar el qüestionari i la seva relació amb la lectura de l’article de Domènech i Tirado i el material dels moduls. Rellegint les meves respostes inicials, me n’adono que, de forma intuïtiva, no anava gaire desencaminada. Tot i això, constato que ara em trobaria amb tot un seguit de recursos conceptuals i relacionals que li donarien una cohesió i coherència molt més solida a les meves respostes. En moltes respostes podria afegir conceptes que ara controlo més, així com establir vincles que fonamentessin les meves idees. Posarem un exemple per tal que es vegi més clar com, partint d’un coneixement intuïtiu i més pròxim al sentit comú, l’aprofundiment en les lectures i altres activitats paral·leles ha deixat pas un coneixement més fonamentat i més abstracte:


1. ¿Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Contesta clarament i justifica la resposta.

Resposta donada a l’avaluació inicial

Resposta actual

Crec que tant el progrés tecnològic i científic com el progrés econòmic i social tenen una estreta relació. No obstant, no sempre van de la mà. Tot depèn molt de les polítiques que es desenvolupen al voltant d’aquests dos factors. Un avenç tecnològic que no vagi acompanyat de polítiques d’alfabetització digital i altres mesures genera un risc social important per a determinats sectors de la societat.

Les postures deterministes plantegen el progrés de forma unidireccional. En el cas del determinisme tecnològic, es considera que la tecnologia i la ciència són el motor d’aquest progrés. No obstant, els estudis sobre la relació entre Ciència, Societat i Tecnologia han apostat per una perspectiva més heterogènia. Des del meu punt de vista, comparteixo algunes idees de la perspectiva interactiva i la del “teixit sense costures”. Totes dues tenen en comú una visió del progrés amb múltiples direccions i amb relacions de causa i efecte complexes que constaten que la relació CTS està plena de processos multidireccionals i retroalimentacions.

Tanmateix, me n’adono que a les preguntes de l’avaluació inicial en les que ens havíem de posicionar del 0 al 9, sóc capaç, no només de posicionar-me de forma diferent, sinó de redactar la proposició per fer-la més ajustada a les idees que hem anat treballant al llarg dels mesos. Novament, posaré un exemple per a fer més clarificadora aquesta reflexió sobre l’ampliació de conceptes i la complexificació dels meus esquemes mentals.

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents:

Posicionament a l’avaluació inicial

Posicionament actual i reformulació de la proposició per ajustar-la més als conceptes treballats

0

3 L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és el disseny, anàlisi, l'aplicació i avaluació de situacions mediades d'aprenentatge. Entenent aquestes situacions com a part de processos i posant en contacte els mitjans amb el context sociocultural

Aquestes respostes noves que he posat d’exemples també s’han beneficiat del desenvolupament de la meva capacitat d’argumentar arran de la participació en el debat. Com ja vaig comentar a la síntesi del debat, el fet d’haver d’adoptar una postura que, inicialment, no era la meva pròpia ha transformat els meus esquemes. Haver d’analitzar els punts forts i febles de les dues postures era una qüestió necessària que requeria un exercici de pensament lateral, de recerca de divergències i convergències i de creativitat altament constructiu. D’aquesta manera els conceptes, idees, arguments i hipòtesis s’han anat reestructurant i reformulant a la meva ment amb l’objectiu d’argumentar i contra argumentar. Analitzar les intervencions dels companys i companyes et feia descobrir punts d’ancoratge que eren catalitzadors de noves idees i nous arguments. També ha estat molt rica la recerca de materials, teories i fets que recolzessin les meves premisses i conclusions; m’ha portat sorpreses molt suggerents. Però no només això, el fet d’haver d’adoptar un formalisme determinat ha forçat els meus esquemes reestructurant-los i creant xarxes i relacions entre els continguts de l’assignatura i d’altres precedents.

3. Conclusions

Així doncs, concloc que, tal i com es pot constatar mitjançant la confrontació dels diferents models de mapes conceptuals, el contrast amb les meves hipòtesis inicials de l’avaluació inicial, els exemples proposats, les meves intervencions als debats, i la meva pròpia avaluació inicial, que els meus esquemes mentals s’han fet més complexos, he ampliat les relacions entre conceptes així com he aprofundit en matisos i coneixement dels mateixos. I que a més s’afegeix un increment considerable del meu coneixement sobre els meus propis processos cognitius alhora que he anat desenvolupant les meves habilitats metacognitives tot potenciant el canvi conceptual i la transformació d’actituds, hàbits i formes de procedir pel que fa al vincle entre ciència, tecnologia societat i la relació amb la tecnologia educativa fomentant l’ampliació del meu bagatge teòric i vivencial com a mestra i futura psicopedagoga.



[1] Tot i que al debat que vam dur a terme al Campus la negreta es reservava a les conclusions, m’ha semblat adient fer-la servir per tal de destacar, dins del text argumentatiu, algunes idees i conceptes. Així doncs, destacarem les conclusions en negreta i cursiva per tal que no es confonguin amb aquestes idees.

6. Mapa conceptual definitiu.


Aquí podeu veure el mapa conceptual definitiu que tants mals de cap em va portar. Us va passar el mateix?

dijous, 14 d’abril de 2011

5. Índex automàtic

Em vaig barallar moltíssim amb el programa Word per arribar a fer un índex automàtic. Finalment, vaig trobar aquest vídeo a youtube que em va salvar la vida.

La veritat és que ja no faré més “chapuzas”, com diu el vídeo, y he descobert les grans propietats dels índex automàtics.

Espero que us sigui útil!!!

dissabte, 9 d’abril de 2011

4. Síntesi del debat CTS

He d’expressar la meva sincera sorpresa pel debat que hem construït tots plegat, ja que la meva experiència a la UOC, pel que fa a aquest tipus de metodologies, no ha estat gaire positivia. El fet de plantejar diversos fils, arrencar a partir de materials proposats interessants i elaborar unes intervencions molt ben estructurades i pensades, ha fet que li hagi dedicat una energia projectada i gestionada amb resultats fructífers. He intervingut als fils del “Leon Dormido” i al dels “Canvis culturals”.

Una de les idees que més repercussió ha tingut en el meu pensament al llarg del debat ha estat el concepte “teixit sense costures” del que han parlat algunes companyes i el text de Miquel Domènech i Francisco Javier Tirado i que, tanmateix, ha aparegut en alguns moments al fil del debat sobre el “León Dormido. M’ha copsat perquè m’ha fet tenir una visió més holística i interactiva d’aquests tres elements (ciència, tecnologia i societat) i, tot i que la meva intuïció ja anava una mica per aquest camí, el concepte i la seva aplicació a l’exemple concret del “Leon Dormido” m’ha fet establir una reflexió que m’ha dut a una comprensió més profunda d’aquesta relació. La considero important, a nivell psicopedagògic, perquè m’ha fet veure la importància d’aquesta relació i com ha de “tenyir” les nostres possibles intervencions futures. Tanmateix, el fet d’haver de desenvolupar arguments d’una postura (tecnodeterminista)que no seria, inicialment, la meva m’ha fet evolucionar molt més ja que he hagut de pensar molt i analitzar molt les dues postures per tal de trobar els punts forts i els fluixos de cadascuna. Crec que aquesta dinàmica és molt interessant perquè potencia el pensament flexible, la creativitat i, fins i tot, l’empatia. Aquests, segons el meu parer, són habilitats molt necessàries per a treballar en l’àmbit educatiu a tots els nivells ja sigui com a mestra o com a psicopedagoga.

Pel que fa a la meva intervenció la valoro, en línees generals, de forma positiva. Com aspectes positius crec que he connectat, en la majoria de casos, els meus arguments amb referents que van més enllà de la meva pròpia opinió, eren intervencions molt ajustades als temes i als materials aportats, he facilitat recursos per enriquir la discussió i he tractat de presentar els meus arguments de forma clara i ben estructurada i diferenciant les premisses de les conclusions. M’ha resultat més fàcil elaborar arguments tecnodeterministes en el fil “Canvis culturals” ja que em sentia més propera i amb una coneixement més profund pel que fa als conceptes implicats. En el cas del fil “El Leon Dormido”, m’ha costat molt més trobar tesis i elaborar conclusions sense caure en visions etnocentristes o poc elaborades. Com aspectes a millorar crec que, en algun cas, les meves intervencions eren excessivament llargues i algunes frases massa complexes. També considero que podria haver interactuat molt més amb els companys i companyes i refutar les tesis i trobar contraarguments que anessin dirigits a tesis i conclusions de persones concretes.

Destaco les intervencions de la Isabel Hernández del fil. Han estat intervencions, segons la meva opinió, molt ben estructurades i argumentades. Amb una gran capacitat de síntesi ha exposat conceptes i idees de forma molt clara i contundent. Gràcies a les seves intervencions he anat construint altres arguments i el meu pensament ha anat evolucionant considerablement. Com he comentat anteriorment, la meva posició inicial no era molt propera al tecnodeterminisme ( i ho continua sense ser-ho); però els arguments de la Isabel Hernández m’han fet veure una part de la relació CTS que em descuidava o obviava.

3. Primera versió del Mapa Conceptual




Bé, aquí està la primera versió del mapa conceptual que he fet a partir de l’article Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia de Miquel Domènech i Francisco Javier Tirado.

No ha estat gens fàcil ni familiaritzar-se amb el programa “Cmaps Tools” ni conceptualitzar l’article, però crec que estic satisfeta. Si més no, controlo una mica millor el programa i l’he trobat prou útil. De fet, he aprofitat per a fer més mapes conceptuals d’altres temes que havia de treballar a l’escola i fer-los m’ha ajudat molt.

S’accepten crítiques!


diumenge, 3 d’abril de 2011

2. Les potencialitats dels vídeo jocs.

En general, els vídeo jocs són punt de mira de les crítiques més negatives. Se’ls hi atribueixen tota classe de penalitats i drames. No obstant, personalitats educatives com Marc Prensky els defensen de forma ferotge com una eina bàsica que permet desenvolupar estructures cerebrals diferenciades. Al vídeo que teniu a continuació podeu veure l’entrevista i reportatge que li van fer al capítol 75 del programa de “Redes para la ciencia” que com molts de vosaltres ja sabeu, dirigeix el senyor Eduard Punset.

dilluns, 7 de març de 2011

1. Avaluació inicial


Mapa de conceptes


Qüestions de desenvolupament breu

1. ¿Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Contesta clarament i justifica la resposta.

Crec que tant el progrés tecnològic i científic com el progrés econòmic i social tenen una estreta relació. No obstant, no sempre van de la mà. Tot depèn molt de les polítiques que es desenvolupen al voltant d’aquests dos factors. Un avenç tecnològic que no vagi acompanyat de polítiques d’alfabetització digital i altres mesures genera un risc social important per a determinats sectors de la societat.

2. ¿Estàs d’acord en què la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies és garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies? Què en penses?

Em costa respondre a aquesta pregunta perquè penso que les NNTT són independents de les qüestions ideològiques. No obstant, el seu desenvolupament i com se’n facilita l’accés és un aspecte més permeable a ideologies. Considero que els interessos econòmics acostumen a influir molt en molts aspectes i aquest n’és un.

3. Expressa el teu grau d’acord: Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable actualment.

No sé si és un requisit indispensable, el que penso que és inevitable. Hi ha moltes activitats que no requereixen d’aplicar una tecnologia de forma directa. No obstant, se m’acudeixen molts exemples en que la seva presència pot facilitar la construcció i desenvolupament de coneixement. Per exemple: a P3 es plantegen plantar alguna llavor per estudiar els éssers vius. Aquesta activitat es pot fer sense introduir cap NNTT, no obstant si fem fotografies del procés, les pengem a un bloc, les mostrem als alumnes i a les famílies i coses per l’estil aconseguim aprofundir en molts aspectes de la comunicació i del que és un procés com ara veure créixer una planta.

4. ¿Quines són les causes que originen els profunds canvis que estem patint en tots els àmbits en els darrers anys?

Hi ha molts factors, però crec que el principal de tots és la pròpia essència de la postmodernitat. Aprendre a viure en la incertesa és un aspecte molt important que cal treballar amb adults i infants. S’han generat un seguit de crisis de valors que ha fet molt important la recerca de nous recursos i noves formes d’ensenyar. Ja no hi ha una jerarquia a les institucions escolars tan clara i, per tant, el paper dels mestres i professors ha canviat considerablement: no es tracta de donar lliçons; sinó de crear comunitats d’aprenentatge i, per tant, les NNTT poden ajudar molt ja que són una eina molt interessant per a crear xarxa.

5. Defineix en una frase i digues quin és l’objecte d’estudi, en una segona frase, de la Tecnologia Educativa

La Tecnologia educativa són tots aquells recursos que faciliten el desenvolupament de processos, situacions i reflexions al voltant del coneixement i de l’aprenentatge. L’objecte d’estudi de la Tecnologia educativa és, per una banda, observar i analitzar els processos i dinàmiques que es desenvolupen i es transformen al voltant de la introducció d’elements tecnològics a l’aula i, per una altra banda, desenvolupar nous recursos i posar-los en marxa.

6. Posa un exemple de transmissió de coneixement i un altre de construcció del coneixement

La transmissió de coneixement requereix d’una determinada jerarquia; un exemple seria el rol tradicional del mestre a les institucions escolars. La construcció del coneixement requereix una base més interconnectada i en xarxa i un desenvolupament més orgànic; un exemple seria el plantejament dels centres 2.0.

7. Expressa el teu grau d’acord amb la següent afirmació i argumenta el perquè: “El context és part del coneixement que la persona utilitza per tal d'explicar i donar sentit a una idea".

Sempre que el context també inclogui a les persones que envolten a l’individu, la cultura, les dinàmiques socials i altres elements, sí estic d’acord amb aquesta afirmació. Estic d’acord perquè penso que el coneixement no apareix en l’individu de forma espontània, estem inscrits en una xarxa de persones, de cultures, de moviments socials que fan que per a construir el coneixement individual necessitem a la resta i que, al mateix temps, la nostra construcció personal forma part d’una construcció col•lectiva del coneixement.

8. ¿Has pensat en la possibilitat d’adaptar l’entorn de la UOC a les teves necessitats i les dels teus companys i professors (opció Personalitza)? Inclusió del missatge al qual es respon (el lector tindrà una idea del que origina i els detalls del teu missatge), número de missatges visualitzats en les bústies compartides (útil quan hi ha molta comunicació a algunes bústies), signatura de correu (per facilitar la comunicació i posar a un clic de distància altres mitjans de comunicació teus...?

Ho he pensat moltes vegades i he fet tots els canvis possibles. No obstant, no he aconseguit personalitzar la meva signatura quan envio un correu o afegir link de forma automàtica en tots els meus enviaments.

9. Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: ___0___

CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: __9____

TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ____2____

DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: ___1__

CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: ___5__

DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __4___

TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: __5_____

DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: ___10___

TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ___0_____

DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ____2____