D'on sóc? Quí sóc?

Foto cedida per Kimberly Sánchez Simbaña.

Per a fer un treball profund sobre interculturalitat a les aules és imprescindible treballar la identitat personal.


La identitat que fou reconeguda en el passat com quelcom estàtic, actualment es percebuda com un conjunt de trets dinàmic i políedric.



Amin Malouf al seu llibre Identidades Asesinas denuncia el perill de no reconèixer la complexitat de la identitat i de polaritzar un únic aspecte de la mateixa. Si ens concentrem en una característica personal (p.ex. ser cristià) i creiem que és la més important de les múltiples que conformen el nostre èsser, és més fàcil allunyar-nos de la resta de persones i sentir-nos diferents. És molt més fàcil sentir-nos poc propers a persones que no coincideixen amb nosaltres en aquesta característica i, si ens fereixen, podem arribar a extremar les nostres reaccions. Malouf, considera que els grups extremistes fan servir aquesta estratègia.

Considero que per prevenir reaccions violentes i conflictes no hi ha res millor que estudiar la identitat com un global d'aspectes (a vegades, fins i tot, contradictoris) que ens poden fer apropar-nos a una persona que d'entrada no té res a veure amb nosaltres i forma part d'una cultura i un entorn aliè al nostre.


Des d'una perspectiva més holística del fet identitari podem arribar a treballar la interculturalitat amb molt més de sentit i significativitat.

Què en penseu?

Referència bibliogràfica: Malouf, Amin (2004): Identidades asesinas. Madrid: Alianza.

La primera diferència

Foto cedida per Jorge Torres Sánchez.

És un fet evident que la diversitat cultural s'expressa de formes molt diferents. No obstant, considero que la primera diferència és la que es genera per qüestió de gènere.

Des d'un primer moment, ha existit la distinció home i dona. Aquesta no és un diferència ben resolta a cap lloc del món tot i que les tendències etnocèntriques pretenguin que a Occident tota la feina està feta i que el masclisme és propietat de les societats orientals o "menys desenvolupades".

Llibres com El harén en Occidente de Fatema Mernissi qüestionen aquesta postura i ens fan veure que les dones tenen molta feina a tot el món per acabar de guanyar-se el respecte i la dignitat que es mereixen.

El fet femení és transversal a totes les cultures i a totes ha de ser una preocupació.

Referència bibliogràfica: Mernissi, Fatima(2006): El harén en occidente. Barcelona: Espasa.

Les cultures, patrimoni de la humanitat.

Aquest estiu vaig estar al Marroc.

Vaig visitar molts llocs però el que més em va meravellar va ser la plaça de Djemà-el-Fna a Marraqueix.

El que més em va impactar va ser que estava considerada "Patrimoni de la Humanitat" per la UNESCO per les seves peculiaritats d'ambient cultural i popular. Em va cridar l'atenció donat que sempre havia pensat que es considerava "Patrimoni de la Humanitat" aquells béns més relacionats amb aspectes monumentals.

En aquest cas resulta ben difícil fer un souvenir d'aquesta plaça que representi tota la riquesa cultural que hi ha en aquesta plaça i tot el seu dinamisme. I em sembla un clar exemple del que els poders polítics i administratius poden fer per protegir, preservar i respectar les cultures d'arreu del món.

Hi ha moltes coses que et poden "xocar" d'aquesta plaça des de les olors a les estranyes activitats que en ella s'arriben a realitzar. No obstant, el fet de ser "Patrimoni de la Humanitat" assenta el coneixement de la mateixa des del respecte i la igualtat.

Des d'aquesta perspectiva de dignitat considero que és possible una realitat intercultural.

Inici

Benvinguts i benvingudes al meu bloc,

La petita història d'aquest bloc es va iniciar poc després de matricular-me a l'assignatura d'Interculturalitat i Educació a la UOC.

Aquesta assignatura em va atreure per moltes raons, però entre d'altres, perquè treballo com a mestre a un barri de Barcelona on la població immigrant és molt elevada. L'escola assumeix un número molt gran d'alumnes nouvinguts i això ha dut a assumir la diversitat de cultures des d'un primer moment.

Crec que des de l'escola hem de mantenir una ment molt oberta i una bona actitud relacionada amb la capacitat per dinamitzar-nos i generar canvis i moviment. Crec que hem de ser com una esponja (sòlida, però absorbent) per tal de poder acollir i generar una cultura d'escola flexible, però amb referents.

Crear entorns on es pugui desenvolupar una convivència realment intercultural és una tasca difícil i m'atrau molt esbrinar i descobrir quines són les vertaderes claus d'aquest enigma. Tanmateix, m'agradaria saber quines són les solucions plantejades a d'altres llocs del món per aprendre dels seus encerts i dels seus errors.

Pel que fa al bloc, considero que és una eina molt dinàmica i interessant. És ràpida i molt actual. M'agradaria intentar anar una mica més enllà de les exigències pròpies de l'assignatura i que fos un espai on pugués reflexionar obertament sobre el fet educatiu en relació a la interculturalitat.

Gràcies a tots i totes!!