Foto cedida per Kimberly Sánchez Simbaña.
Per a fer un treball profund sobre interculturalitat a les aules és imprescindible treballar la identitat personal.
La identitat que fou reconeguda en el passat com quelcom estàtic, actualment es percebuda com un conjunt de trets dinàmic i políedric.
Amin Malouf al seu llibre Identidades Asesinas denuncia el perill de no reconèixer la complexitat de la identitat i de polaritzar un únic aspecte de la mateixa. Si ens concentrem en una característica personal (p.ex. ser cristià) i creiem que és la més important de les múltiples que conformen el nostre èsser, és més fàcil allunyar-nos de la resta de persones i sentir-nos diferents. És molt més fàcil sentir-nos poc propers a persones que no coincideixen amb nosaltres en aquesta característica i, si ens fereixen, podem arribar a extremar les nostres reaccions. Malouf, considera que els grups extremistes fan servir aquesta estratègia.
Considero que per prevenir reaccions violentes i conflictes no hi ha res millor que estudiar la identitat com un global d'aspectes (a vegades, fins i tot, contradictoris) que ens poden fer apropar-nos a una persona que d'entrada no té res a veure amb nosaltres i forma part d'una cultura i un entorn aliè al nostre.
Des d'una perspectiva més holística del fet identitari podem arribar a treballar la interculturalitat amb molt més de sentit i significativitat.
Què en penseu?
Referència bibliogràfica: Malouf, Amin (2004): Identidades asesinas. Madrid: Alianza.
Felicitats pel blog.
ResponEliminaDefinitivament la interculturalitat és una qüestió de la que TU pots parlar.
És sorprenent que la idea de no polaritzar la identitat al voltant d'un sol aspecte, essent com és tan evident, estigui tan poc estesa.
Com se sol desitjar, ànims i... continuïtat!
Ens veiem divendres!