Dedicat a les mestres del Morera,
a les que ho van ser i a tots els que sense ser-ho contribuiexen
cada dia a la tasca educativa
que es duu a terme (ells i elles ja saben quí són).
Crec que el que et fa ser mestre no és una carrera.
Crec que hi ha moments a la vida que la passió per la vida et desborda.
És en aquells moments que et sembla que tot el que tens a dins no té cabuda dins del teu pit. Respires ben fort i voldries compartir-ho amb algú i fer arribar als altres unes ganes de viure que exploten per dins. Són unes ganes que neixen de viure moments tristos i moments alegres. Són les ganes més autèntiques.
És en aquell precís moment en el que et transformes en mestre, de forma inevitable!
Gràcies, Isabel...gràcies de tot cor!
ResponEliminaUna abraçada fortíssima!
ASTRID
Moltes gracies.
ResponEliminaAquestes paraules t' animat a seguir endavant.
ARACELI.
Ja saps com t'estimo!
ResponEliminaGràcies per recordar-nos el que realment és important!
La passió per la vida!
Desireé
Wapi! m´has emocionat. Gràcies a les teves paraules és quan te n´adones que val la pena fer el què fem i amb qui ho fem.Un petonas.Almudena
ResponEliminaQuina passada! Això que dius és molt maco i defineix molt bé que és ser mestre i el que sentim. Gràcies per ser com ets i no canviïs mai.
ResponEliminaUna abraçada molt forta.
Meritxell
Isabel ets una artista!
ResponEliminaPrimer de tot, et volia donar les gràcies per aquesta dedicatòria tan maca.
També volia remarcar que per a mi també és molt important la il·lusió, tant en els fets més petits i simples, com en els projectes més ambiciosos.
Un petó ben fort a totes!
Elena Enfedaque
Isabel,
ResponEliminame alegro de conocerte...yo también brindo por la vida, y por ti!
Tu compañera de viaje!