Un dels fets que han d’afrontar els estats que acullen a diferents cultures és la qüestió de la diversitat religiosa. Aquesta diversitat no només contempla la llibertat de cadascú per professar la fe que més s’estimi, sinó que també contempla les diferents demostracions artístiques, arquitectòniques i antropològiques que són inherents a cada religió.
Pel que fa a l’islamisme, els minarets propis i característics de les mesquites en formen part d’aquest tipus d’expressions. Però sembla que a Suïssa s’han plantat i, a través d’un referèndum, han determinat que les mesquites no podran comptar amb aquest element tan particular.
La dreta més ultraconservadora de Suïssa sembla prou contenta dels resultats. I no és casual perquè aquest fet predetermina un tipus de plantejament pel que fa a la multiculturalitat i la interculturalitat de caire molt extremista.
Aquesta postura accepta l’existència de la diversitat i la “tolera” sempre que es mantingui invisible, és a dir, sempre que es mantingui en un terreny privat i no es faci massa evident. La por a que ens envaeixin o a perdre els nostres costums fan caure en l’estatisme cultural i en el conservadorisme més ranci. Però no estigmatitzem als suïssos, perquè sembla ser que aquesta polèmica no és aliena a d’altres llocs del món (inclosa Catalunya).
Tampoc és casual que la gent hagi rebutjat els minarets, un element típic de la cultura musulmana. Des del famós 11 de setembre l’islamofobia ha anat creixent gràcies a una publicitat molt efectiva que ha relacionat íntimament islam amb extremisme. Paral·lelament, els extremistes islàmics també s’han fet escoltar molt més (ja que eren molt ben rebuts en els medis que tenien ganes de desprestigiar l’islam) i s’ha creat un cercle d’odi i de por complex on islamofòbics i extremistes islàmics s’intercanvien els papers sense cap pudor.
El problema de tot és, com sempre, els tant discutits “danys col·laterals” que no per ser col·laterals fan patir menys a les persones que, en el millor dels casos, són arrossegats a la invisibilitat (en pro d’un estrany concepte d’integració) sinó és que són esclafats per la maquinària publicitària a un lloc recòndit on l’oblit és el nom més bonic que reben.
Des d’una perspectiva intercultural no es pot acceptar una resposta a aquest conflicte com la que s’ha donat a Suïssa. Una perspectiva intercultural ha de contemplar la dignitat de les minories i el de les majories sense perdre de vista la construcció d’un discurs transformador de la realitat present. Si volem un futur on la convivència per a tots i totes sigui de qualitat, necessariament hem de creure que la cultura és quelcom dinàmic i, per tant, és necessari la negociació i el diàleg i mai la imposició de la majoria sobre la minoria.
Si algú està interessat en llegir més sobre aquest tema afegeixo uns links on es poden llegir altres veus que parlen sobre aquesta mateixa polèmica. El primer relata els fets, el segon són les opinions de diverses persones significatives i l'últim és la opinió de l'escriptora Najat el Hachmi:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada