1. Premissa
La realització de l’avaluació inicial (mapa conceptual, qüestionari i preguntes breus), la lectura dels articles i moduls, la participació en els debats, la lectura dels blocs i síntesis d’alguns companys i la reformulació de tots els conceptes i idees en diversos mapes conceptuals m’han inmérs en un procés complex que ha donat lloc un canvi conceptual en el meu sistema cognitiu.
Per argumentar aquesta premissa, començarem parlant de l’avaluació inicial i com ha fet un paper fonamental en tot aquest procés. El qüestionari i el mapa conceptual han fet una funció molt important com element d’ancoratge. El fet de fixar mitjançant aquest registre el meu coneixement m’ha permès tornar enrere, relacionar el que estic aprenent amb les meves concepcions anteriors i trobar esquemes mentals amb els que poder relacionar tot els conceptes nous.
Aquest procés s’ha traduït en una “tangibilitat” dels meus coneixements previs que m’ha permès concebir-los com una espècie d’agafador al qual acudir davant la marabunta impressionant d’idees i conceptes que he anat incorporant. Fer-ho visualment, a través d’un mapa conceptual, m’ha donat una imatge del meu propi coneixement previ molt accessible per tal d’anar comparant i introduint aspectes nous.
I, ja que parlem del Mapa Conceptual (Mapa 1)[1], aprofitarem per analitzar el mapa conceptual inicial tot comparant-lo amb el Mapa Conceptual elaborat a partir de la lectura de l’article de Domènech i Tirado i que es pot veure al meu bloc personal (Mapa 2) i el Mapa Conceptual inclòs en aquest document (Mapa 3) i així també parlar del procés i camí que he hagut de desenvolupar per arribar del primer al segon.
· El Mapa 1 és un mapa amb un nombre de nodes i proposicions molt reduït, en canvi, es pot observar que en el Mapa 3 l’increment de nodes i proposicions és considerable. Per a crear el Mapa 3 vaig haver de realitzar diverses versions que partien del Mapa 2. En algunes d’aquestes versions anteriors a la definitiva hi havia un excés de nodes i proposicions que em van forçar a realitzar un veritable esforç de síntesi. Tot analitzant la situació, em vaig adonar que havia realitzar un mapa conceptual de l’article molt complet i que les següents versions es limitaven a anar afegint les idees dels mòduls i dels debats. Això em va fer veure que havia d’anar més enllà i que, per a treballar realment els conceptes, havia de reestructurar el Mapa 2 i reorganitzar els conceptes del mòdul, de l’articlei del debat per tal que entressin en relació. Aquest fet ha provocat una transformació dels meus esquemes mentals i una reorganització de les relacions establertes entre conceptes que es veuen reflectides en el Mapa 3.
· Al Mapa 1 hi ha tres conceptes que ocupen un paper central dins de la xarxa, no obstant pel seu número d’enllaços directes, no són els que tenen un nivell d’abstracció més elevat. Al Mapa 2 hi havia un concepte en el que coincidia l’abstracció i el fet de ser el concepte central del propi mapa. A la versió que s’hi adjunta en aquest document es pot observar que aquesta centralització es divideix entre més conceptes i idees i, tot i que hi ha dos idees que ocupen un lloc preeminent trobem d’altres que, pel seu número d’enllaços directes, denoten un nivell d’abstracció destacat.
· Pel que fa a la jerarquia dels conceptes del Mapa 1 podem veure que hi ha, principalment, dos nivells que indiquen poca profunditat. Tant al Mapa 2 com al Mapa 3 trobem una ampliació considerable d’aquest jerarquia. Al Mapa 3 trobem 5 nivells jeràrquics que indiquen subordinació entre elles. Per tal de fer molt més aclaridora aquesta jerarquia tant al Mapa 2 com al Mapa 3 s’ha establert un codi de colors.
1. Taronja: està reservat als conceptes més destacables pel que fa al seu nivell d’abstracció i en els que més he aprofundit en tot el procés. Entre aquests conceptes també s’estableix una jerarquia a través de la mida, ja que he posat més gran aquells conceptes en els que he desenvolupat un esquema més complex.
2. Verd: aquests conceptes són subordinats als anteriors. Són conceptes molt rellevants i abstractes però que comencen a fer-se més específics. Serveixen per tal que d’altres més secundaris s’ancorin i estableixen una relació amb conceptes de nivell superior (taronges).
3. Groc: són conceptes importants perquè obren la porta a d’altres més secundaris, com poden ser els exemples i conclusions. Marquen elements importants que senyalen fites en el camí i això connota cert nivell d’abstracció, però són més concrets que els descrits anteriorment.
4. Gris: normalment es reserva a nodes que no tenen sortida i que afegeixen matisos o desgranen els conceptes grocs, tenen un caràcter molt més específic i concret.
5. Blau: aquest color està reservat per a conceptes que, tot i no ocupar un lloc preeminent abstracte dins del meu esquema mental, han estat reveladors o concloents i que, per tant, trobo important destacar.
· Quant a la relació d’enllaç entre proposicions i nodes i la seva coherència, podem observar que al Mapa 1 és inexistent en alguns casos. Quan vaig iniciar el Mapa 2 em vaig adonar de la necessitat d’establir enllaços i que, tot i que les fletxes per sí mateixes indiquen relació entre conceptes, els enllaços estableixen matisos en aquestes relacions, jerarquies, causes i conseqüències. I, per tant, l’establiment d’aquests enllaços també m’ha fet aprofundir i fer més complex el meu esquema mental ja que no és el mateix dir que uns conceptes estan relacionats que definir aquesta relació. Aquesta és una de les qüestions que més mals de caps m’ha dut ja que quan vaig fer el Mapa 2 vaig establir alguns enllaços que no eren adequats. A la realització del Mapa 3, com es pot comprovar, vaig procurar utilitzar enllaços coherents i fer-ne servir de diferents, sempre i quan, això suposés establir alguna diferència en la relació. Quan hi ha un enllaç que s’utilitza en diversos llocs és fa sent conscient que té el mateix valor. Tanmateix, un criteri que també es va fer servir és el de la parquedat això m’ha obligat a estudiar detingudament els conceptes i trobar parells o grups entre ells que es poguessin relacionar amb un altre concepte superior (o no) a través d’un únic enllaç. Considero que això m’ha forçat a desenvolupar esquemes més complexos.
· Al Mapa 1 trobem un número molt elevat de nodes “sense sortida” que, fent una revisió crítica, es podrien connectar amb d’altres nodes del propi mapa o, fins i tot, entre ells. Al Mapa 2 també s’hi troba aquesta deficiència que al Mapa 3 s’ha procurat corregir. Després dels enllaços, aquesta ha estat una de les tasques més complexes. Revisant les versions del Mapa 3 m’adonava que, dins del meu esquema mental, hi havia relacions entre conceptes que no estaven reflectides. Això em va forçar a donar-li diverses formes i trencar amb la forma inicial i plantejada en el Mapa 2. La dificultat m’ha comportat desenvolupar una cohesió mental molt més sòlida que es reflecteix en la consistència del propi Mapa.
· Tant al Mapa 1 com al Mapa 2 i al Mapa 3, trobem que la direcció de les fletxes indica relació jeràrquica o causal. No obstant, es pot observar que aquestes fletxes estan més pensades en els dos últims mapes que al primer ja que han tingut en compte, totes les qüestions relacionades amb els enllaços, la parquedat dels mateixos i aquells nodes que no tenien sortida. Això ha provocat necessariament reformular aquestes direccions i fletxes per tal d’incorporar tota aquesta complexitat i reestructuració.
· La informació que s’inclou en els mapes, com s’ha vist clarament en el moment que parlàvem dels nodes, s’ha ampliat molt significativament. La redacció d’aquests nodes ha suposat aprofundir en els conceptes ja que, moltes vegades, es podia fer servir un concepte diverses vegades en diferents llocs del mapa; no obstant, duplicar nodes amb el mateix contingut li restava cohesió i coherència al mapa. Mantenir aquests dos valors (cohesió i coherència) ha implicat matisar els nodes i aprofundir en el seu sentit en relació als enllaços i la resta de nodes per tal de poder redactar el contingut més adequat i ajustat. La informació és prou significativa i sintètica i, com hem vist en punts anteriors, ha suposat un esforç de cercar l’essència en els continguts dels nodes, dels enllaços, les relacions i la pròpia jerarquia.
Deixant de banda l’anàlisi del Mapa Conceptual però sense oblidar que tot ha estat un procés on hi ha hagut diverses activitats en paral·lel i que s’han anat retroalimentant, passarem a comentar el qüestionari i la seva relació amb la lectura de l’article de Domènech i Tirado i el material dels moduls. Rellegint les meves respostes inicials, me n’adono que, de forma intuïtiva, no anava gaire desencaminada. Tot i això, constato que ara em trobaria amb tot un seguit de recursos conceptuals i relacionals que li donarien una cohesió i coherència molt més solida a les meves respostes. En moltes respostes podria afegir conceptes que ara controlo més, així com establir vincles que fonamentessin les meves idees. Posarem un exemple per tal que es vegi més clar com, partint d’un coneixement intuïtiu i més pròxim al sentit comú, l’aprofundiment en les lectures i altres activitats paral·leles ha deixat pas un coneixement més fonamentat i més abstracte:
| 1. ¿Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Contesta clarament i justifica la resposta. | |
| Resposta donada a l’avaluació inicial | Resposta actual |
| Crec que tant el progrés tecnològic i científic com el progrés econòmic i social tenen una estreta relació. No obstant, no sempre van de la mà. Tot depèn molt de les polítiques que es desenvolupen al voltant d’aquests dos factors. Un avenç tecnològic que no vagi acompanyat de polítiques d’alfabetització digital i altres mesures genera un risc social important per a determinats sectors de la societat. | Les postures deterministes plantegen el progrés de forma unidireccional. En el cas del determinisme tecnològic, es considera que la tecnologia i la ciència són el motor d’aquest progrés. No obstant, els estudis sobre la relació entre Ciència, Societat i Tecnologia han apostat per una perspectiva més heterogènia. Des del meu punt de vista, comparteixo algunes idees de la perspectiva interactiva i la del “teixit sense costures”. Totes dues tenen en comú una visió del progrés amb múltiples direccions i amb relacions de causa i efecte complexes que constaten que la relació CTS està plena de processos multidireccionals i retroalimentacions. |
Tanmateix, me n’adono que a les preguntes de l’avaluació inicial en les que ens havíem de posicionar del 0 al 9, sóc capaç, no només de posicionar-me de forma diferent, sinó de redactar la proposició per fer-la més ajustada a les idees que hem anat treballant al llarg dels mesos. Novament, posaré un exemple per a fer més clarificadora aquesta reflexió sobre l’ampliació de conceptes i la complexificació dels meus esquemes mentals.
| TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: | |
| Posicionament a l’avaluació inicial | Posicionament actual i reformulació de la proposició per ajustar-la més als conceptes treballats |
| 0 | 3 L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és el disseny, anàlisi, l'aplicació i avaluació de situacions mediades d'aprenentatge. Entenent aquestes situacions com a part de processos i posant en contacte els mitjans amb el context sociocultural |
Aquestes respostes noves que he posat d’exemples també s’han beneficiat del desenvolupament de la meva capacitat d’argumentar arran de la participació en el debat. Com ja vaig comentar a la síntesi del debat, el fet d’haver d’adoptar una postura que, inicialment, no era la meva pròpia ha transformat els meus esquemes. Haver d’analitzar els punts forts i febles de les dues postures era una qüestió necessària que requeria un exercici de pensament lateral, de recerca de divergències i convergències i de creativitat altament constructiu. D’aquesta manera els conceptes, idees, arguments i hipòtesis s’han anat reestructurant i reformulant a la meva ment amb l’objectiu d’argumentar i contra argumentar. Analitzar les intervencions dels companys i companyes et feia descobrir punts d’ancoratge que eren catalitzadors de noves idees i nous arguments. També ha estat molt rica la recerca de materials, teories i fets que recolzessin les meves premisses i conclusions; m’ha portat sorpreses molt suggerents. Però no només això, el fet d’haver d’adoptar un formalisme determinat ha forçat els meus esquemes reestructurant-los i creant xarxes i relacions entre els continguts de l’assignatura i d’altres precedents.
Així doncs, concloc que, tal i com es pot constatar mitjançant la confrontació dels diferents models de mapes conceptuals, el contrast amb les meves hipòtesis inicials de l’avaluació inicial, els exemples proposats, les meves intervencions als debats, i la meva pròpia avaluació inicial, que els meus esquemes mentals s’han fet més complexos, he ampliat les relacions entre conceptes així com he aprofundit en matisos i coneixement dels mateixos. I que a més s’afegeix un increment considerable del meu coneixement sobre els meus propis processos cognitius alhora que he anat desenvolupant les meves habilitats metacognitives tot potenciant el canvi conceptual i la transformació d’actituds, hàbits i formes de procedir pel que fa al vincle entre ciència, tecnologia societat i la relació amb la tecnologia educativa fomentant l’ampliació del meu bagatge teòric i vivencial com a mestra i futura psicopedagoga.
[1] Tot i que al debat que vam dur a terme al Campus la negreta es reservava a les conclusions, m’ha semblat adient fer-la servir per tal de destacar, dins del text argumentatiu, algunes idees i conceptes. Així doncs, destacarem les conclusions en negreta i cursiva per tal que no es confonguin amb aquestes idees.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada