divendres 18 de desembre de 2009

6. Tancament de l'Assignatura i Avaluació.



1. Paper del bloc.

Quan vaig iniciar el bloc esperava anar una mica més enllà i crear un espai on expressar els meus pensaments i reflexions al voltant de l’interculturalitat. A mida que anava llegint els mòduls i altres lectures recomanades se m’acudien diferents articles.

Les diferents entrades que se’ns proposaven des de l’assignatura han estat una oportunitat per anar “mastegant”molt més els continguts i ser més conscient de tot el que hem anat aprenent. Llegir les dels companys i companyes també ha resultat enriquidor i m’ha ajudat a reformular idees o plantejaments preconcebuts. Potser he trobat a faltar que hi hagués més interacció entre els blocs dels alumnes i que es creessin dinàmiques que potenciessin l’intercanvi a través d’aquesta eina.

Tanmateix, tenir aquest espai, amb la possibilitat d’anar penjant els diferents posts, m’ha fet estar més desperta al que passava al meu voltant i moltes notícies, converses i situacions que anava vivint han provocat en mi la necessitat i la il·lusió d’escriure sobre elles, tot reflectint la meva opinió argumentada amb els conceptes que anava aprenent a l’assignatura.

El fet que hi hagi hagut persones del meu entorn que s’apuntessin a llegir el meu bloc i a fer comentaris (tant en el propi bloc com fora d’ell) també ha suposat una pujada d’autoestima i m’ha estimulat encara més a anar escrivint i explorant sobre els temes que s’han plantejat. Certament, s’ha creat una retroalimentació molt positiva i atractiva. El que he trobat a faltar és que les professores de l’assignatura intervinguessin als blocs i anessin fent petits comentaris que ens orientessin al voltant del que anem escrivint. Sóc conscient de la dificultat que suposa això, però crec que, si es vol potenciar molt més en trimestres següents, s’hauria de fer un plantejament en relació a aquest tema. Si es busca crear una comunitat d’aprenentatge virtual a través dels blocs, els professors haurien de ser més presents per tal que el seu us fos més significatiu.

Espero i desitjo continuar escrivint i aportant a través de la xarxa la meva opinió sobre aspectes relacionats amb la interculturalitat i l’educació. Sempre, això sí, des de l’ humilitat del qui està aprenent. També m’ha agradat descobrir el bloc com una font de recursos, on puc anar penjant links que poden resultar interessants i socialitzar material. Així doncs, aniré fent via des d’aquesta perspectiva tot descobrint les possibilitats dels blocs.

2. Avaluació de l’assignatura.

Pel que fa a l’assignatura les meves expectatives inicials, que es reflecteixen a la primera entrada d’aquest bloc, s’han superat amb escreix.

A nivell teòric, m’ha ajudat a entendre molt més alguns conceptes i a encabir-los dins d’un context i un paradigma determinat. També m’ha fet reflexionar sobre la complexitat de l’educació intercultural i com aquesta requereix que els centres elaborin nous discursos i un teixit pedagògic molt potent on la llibertat i la igualtat estiguin del tot optimitzades.
En particular, tota aquesta reflexió m’ha semblat molt interessant per tal d’evitar caure en “folclorismes” i solucions superficials. És important tenir en compte que, per generar projectes potents als centres educatius, cal desenvolupar un model on la negociació i el consens amb tots els implicats rebi la dignitat corresponent.


Inicialment, també vaig expressar la meva inquietud per conèixer les solucions que han aparegut a d’altres països. Ha estat interessant llegir al voltant d’aquest tema i haig de dir que, sempre trobes quelcom de positiu, però també descobreixes que no hi ha solucions realment convincents. Això, considero que, vol dir que encara tenim molta feina a fer i que és un terreny on la creativitat té una gran cabuda. Alguns projectes dels que se’ns han presentat alguns detalls m’han semblat molt interessants i m’agradaria poder investigar molt més sobre ells.


Una altra cosa destacable és que, tot i que no es fa de forma explícita, la reflexió que hem fet en alguns moments en relació a enfocar l’educació intercultural des del conflicte o des d’un altre àmbit. Després de pensar-hi molt detingudament i veient l’estil que es promou des de les plataformes webquest, considero que el treball cooperatiu és una forma molt més positiva d’enfocar el treball a l’aula i als centres d’una forma interdisciplinar, significativa i enriquidora. Molt més que no pas el treball partint dels conflictes o de recursos com els vídeo jocs ens plantejaven.

A nivell pràctic els debats, els treballs en grup i la webquest (del bloc ja hem parlat al punt anterior) han suposat una experiència molt enriquidora i uns espais on posar en contacte amb la realitat els conceptes més teòrics. El debat inicial em va aportar una gran reflexió sobre el relativisme d’alguns recursos i com aquests requereixen sempre un projecte d’escola que els recolzi i els hi doni un pes significatiu dins de la pràctica educativa.

El treball de la webquest, a banda de tota l’aplicació tecnològica i els coneixements tècnics adquirits, cal destacar tot el que vam aprendre al voltant de buscar uns continguts interessants pel professorat, adaptar-los al context requerit i al format webquest. Ha estat molt interessant descobrir totes les possibilitats que presenta aquest recurs i com pot potenciar l’educació intercultural a través dels plantejaments d’interactivitat i cooperació que potencia.

Concluint, crec que aquesta assignatura m’ha obert moltes portes. He trobat algunes respostes, però el que és més important: m’ha estimulat a fer-me moltes preguntes. Continuarem el camí, tot seguint els criteris que m’ha aportat!!!

divendres 11 de desembre de 2009

5. Avaluació de recursos per treballar la interculturalitat en línia.

Informe:

1. Aspectes generals:

Webquest dirigida als alumnes d’aula d’acollida de secundària que porten un any a Catalunya o que tenen com a llengua materna una llengua romànica o que estan familiaritzats amb l’alfabet llatí.

A partir de la lectura del primer capítol del llibre De Nador a Vic es treballen tot un seguit d’activitats interdisciplinars amb equips cooperatius tot tenint com a base la teoria de les intel·ligències múltiples.

L’objectiu de la mateixa és que els alumnes desenvolupin la seva autonomia, la seva autoestima i un coneixement més elevat del seu nou entorn.
No s’explicita a la pròpia webquest però aquesta guarda estreta relació amb un altre projecte que es realitza al voltant d’aquesta mateixa obra i que es duu a terme des de el curs 2004-05.


2. Aspectes generals relacionats amb l’educació intercultural:


Parteix d’un model d’interculturalitat fort entenent l’ interculturalitat com quelcom interdisciplinar al treball de les àrees. És aplicable a un nivell mig d’interculturalitat i també pot propiciar el desenvolupament d’un nivell alt.
Considerem que facilita una cultura de centre oberta a la interculturalitat i la transformació del discurs del centre facilitant l’autonomia de l’alumnat nouvingut tot apreciant els seus orígens.


3. Aspectes concrets relacionats amb el disseny de la webquest i l’educació intercultural:


El disseny tècnic contempla els aspectes generals d’una forma correcta i l’estructura és prou clara i està ben organitzada. Tot i això observem un us abusiu d’imatges (en alguns casos resulten ser massa infantils) així com un llenguatge i una presentació dels textos poc adequada pel públic al qual va dirigit. Recomanaríem seguir els paràmetres contemplats per l’associació “Lectura fàcil” (http://www.lecturafacil.net/content-management/)


El disseny formatiu és correcte ja que es contemplen totes les parts , són activitats pertinents i relacionades amb els objectius plantejats, aplicable a l’entorn virtual i s’explicita de forma clara allò que s’ha de fer. No obstant, contemplem que pot haver-hi un excés d’activitats i que es corre el risc de desmotivar a l’alumnat. Tanmateix, algunes de les activitats tenen unes condicions que no són repetibles en tots els contextos i situacions (p.ex: la visita de l’autora i l’entrevista que els alumnes realitzen).
S’intueixen activitats a l’aula ordinària, però no es contemplen de forma explícita.
Tot i això cal destacar que les activitats són molt diverses, motivadores, dinàmiques i parteixen d’un model interdisciplinar molt interessant.

Els continguts són molt adequats al grup al qual van dirigits, treballen amb prou profunditat el que es planteja i faciliten el desenvolupament de totes les competències bàsiques principalment les que fan referència a “aprendre a aprendre”.

Els recursos són suficients i, en general, correctes. Tot i això hi ha alguns que estan actualitzats, els links no condueixen a la pàgina que es proposa, alguns no tenen un llenguatge prou clar o estan escrits en castellà (en aquests casos seria molt millor elaborar un document word o pdf que fos més aclaridor pels alumnes) i en alguna activitat es podrien contemplar pàgines que contemplessin les últimes novetats (p.ex: googlearth o streetview).

Pel que fa a l’avaluació és pertinent i adequada, no obstant ,si un dels objectius és que els alumnes adquireixin més autonomia en els seus processos d’aprenentatge, s’hauria de contemplar algun tipus d’autoavaluació.

La guia didàctica contempla aspectes importants, facilita l’aplicació i explicita detalls rellevants. Però observem que s’hauria d’actualitzar i escriure-la en clau de competències bàsiques.




Altres llocs web que complementen aquesta webquest:

Referència bibliogràfica:

  • Karrouch, Laila (2004): De Nador a Vic. Barcelona: Columna.

dimecres 9 de desembre de 2009

4. Valoració PAC2 i PAC3.



La societat postmoderna està plena de canvis. La incertesa i el sentiment de pèrdua són una constant en un món on les persones estem començant a entendre que la idea de paradigmàtica de perpetuïtat ha desaparegut per trencar-se en mil bocins.


Els moviments migratoris o els canvis de feina se succeeixen a les nostres vides i ens obliguen a experimentar sensacions i sentiments que estan plens de tristor. A les nostres aules,cada cop més, hem de veure com els alumnes pateixen aquests sentiments i els expressen de diverses formes.


Els professionals de l’educació hem de conscienciar-nos d’aquesta situació, crear espais de diàleg on les emocions trobin cabuda entre tots els academicismes que també se’ns exigeixen. La webquest elaborada per Anna Cortada , la Maite Pàmies i jo mateixa (i a la que es pot accedir a través del link que hi ha més a dalt) facilita una aproximació a aquesta consciència a través de la identificació amb tres personatges molt diferents que viuen una situació de canvi i pèrdua. El que es pretén és que el professorat de centres de primària i secundària on el nivell d’interculturalitat és mig (tot i que es aplicable a d’altres nivells) es familiaritzin amb els processos de pèrdua, elaborin una reflexió al voltant dels mateixos i desenvolupin algunes activitats o espais a la seva pròpia aula. Tot això, sempre intentant donar un marc global i teòric on poder encabir les experiències subjectives i personals.


Aquesta webquest, com d'altres, té l’avantatge de presentar un tipus de problemàtica i forma de treball en grup (aprenentatge cooperatiu) on es prioritza una qüestió imprescindible per tal de desenvolupar projectes interculturals forts i significatius. Aquesta qüestió és el diàleg, la capacitat de negociació i el consens. Com vam veure a la PAC 1 un dels errors que van cometre els dos professors va ser no arribar a un consens i a un projecte comú. Aquest fet no només és un supòsit pràctic, sinó que també és un realitat molt vigent a tots els centres.


Si considerem que la interculturalitat és un paradigma que es dóna en el sí d’una transformació del discurs i la realitat social, la interculturalitat als centres educatius ha de partir d’aquesta mateixa disjuntiva. I, com hem dit, les webquests potencien aquesta transformació amb el suport digital que resulta dinàmic, motivador, ric i significatiu. Tanmateix permet desenvolupar recursos que s’adaptin més a la realitat i a la diversitat de l’entorn tot facilitant que es generi una cultura de centre favorable al treball intercultural.


Tanmateix, aquest suport facilita l’intercanvi de coneixement ja que és un recurs socialitzat a través de la xarxa amb tot un seguit de links, documents i altres materials seleccionats prèviament que estalvien el feixuc temps de cerca a la xarxa. Per tant, és una font de coneixements i recursos molt rellevant per a tots els professionals de l’educació que tenen intenció de treballar qualsevol tema. L’autonomia i la consciència del propi procés d’aprenentatge és una altra dels avantatges que permet aquest tipus de recurs.


Si bé és interessant saber desenvolupar webquests, també ho és saber valorar i analitzar els recursos que es poden trobar a internet. Com a professionals de l’ensenyament hem de saber trobar recursos de qualitat tan per poder oferir-los als centres, com per emprar-los nosaltres mateixos a la nostra realitat o en assessoraments o, fins i tot, per a la nostra pròpia formació.



Una de les claus de la societat de la informació és la quantitat ingent d’informació que es pot trobar amb un cop de teclat, però no sempre la informació és rellevant. Dins d’aquest context resulta imprescindible que els professionals desenvolupin criteris fonamentats per teories, conceptes claus i d’altres aspectes pràctics.


Una de les millors maneres de poder ser crític amb qualsevol cosa és tenir un coneixement profund del que es pretén analitzar. El fet d’haver realitzat una webquest amb anterioritat a valorar un altre recurs ja existent a la xarxa, aporta referents sòlids per tal de poder aprofundir en l’examen.


D’altra banda, no estem analitzant recursos generals sinó només aquells que tenen com a objectiu el treball de l’ interculturalitat. Així doncs, no només necessitem posar en joc els nostres coneixements en relació a les Noves Tecnologies sinó que també hem de posar a sobre la taula tot un seguit de conceptes i teories fruit d’un altre tipus de disciplina.


Aquests conceptes ens ajuden a ubicar el recurs amb molt més fonaments en relació a les següents qüestions:
- Paradigma al qual s’inscriu.
- Model i nivell d’interculturalitat que desenvolupa o té com a objectiu desenvolupar.
- Patrons o estereotips que s’encarrega de trencar o conceptes dels quals facilita la reflexió.
- Si facilita o potencia les dimensions necessàries per desenvolupar un projecte d’intercultaralitat fort o que assenti les bases per iniciar canvis.
- Dinàmiques de diàleg i consens.

Concluint, tant la PAC2 com la PAC3 han resultat molt riques i productives; l’última s’ha enriquit molt de l’anterior però considero que cap de les dues tindria prou profunditat i seria prou significativa sense la realització de la PAC1 que aporta un marc teòric imprescindible pel desenvolupament de criteris i arguments en relació a un aspecte cada dia més important a les nostres societats: la interculturalitat i la seva relació amb l’educació.

La diversitat invisible o la polèmica dels minarets.


Un dels fets que han d’afrontar els estats que acullen a diferents cultures és la qüestió de la diversitat religiosa. Aquesta diversitat no només contempla la llibertat de cadascú per professar la fe que més s’estimi, sinó que també contempla les diferents demostracions artístiques, arquitectòniques i antropològiques que són inherents a cada religió.
Pel que fa a l’islamisme, els minarets propis i característics de les mesquites en formen part d’aquest tipus d’expressions. Però sembla que a Suïssa s’han plantat i, a través d’un referèndum, han determinat que les mesquites no podran comptar amb aquest element tan particular.
La dreta més ultraconservadora de Suïssa sembla prou contenta dels resultats. I no és casual perquè aquest fet predetermina un tipus de plantejament pel que fa a la multiculturalitat i la interculturalitat de caire molt extremista.
Aquesta postura accepta l’existència de la diversitat i la “tolera” sempre que es mantingui invisible, és a dir, sempre que es mantingui en un terreny privat i no es faci massa evident. La por a que ens envaeixin o a perdre els nostres costums fan caure en l’estatisme cultural i en el conservadorisme més ranci. Però no estigmatitzem als suïssos, perquè sembla ser que aquesta polèmica no és aliena a d’altres llocs del món (inclosa Catalunya).
Tampoc és casual que la gent hagi rebutjat els minarets, un element típic de la cultura musulmana. Des del famós 11 de setembre l’islamofobia ha anat creixent gràcies a una publicitat molt efectiva que ha relacionat íntimament islam amb extremisme. Paral·lelament, els extremistes islàmics també s’han fet escoltar molt més (ja que eren molt ben rebuts en els medis que tenien ganes de desprestigiar l’islam) i s’ha creat un cercle d’odi i de por complex on islamofòbics i extremistes islàmics s’intercanvien els papers sense cap pudor.
El problema de tot és, com sempre, els tant discutits “danys col·laterals” que no per ser col·laterals fan patir menys a les persones que, en el millor dels casos, són arrossegats a la invisibilitat (en pro d’un estrany concepte d’integració) sinó és que són esclafats per la maquinària publicitària a un lloc recòndit on l’oblit és el nom més bonic que reben.
Des d’una perspectiva intercultural no es pot acceptar una resposta a aquest conflicte com la que s’ha donat a Suïssa. Una perspectiva intercultural ha de contemplar la dignitat de les minories i el de les majories sense perdre de vista la construcció d’un discurs transformador de la realitat present. Si volem un futur on la convivència per a tots i totes sigui de qualitat, necessariament hem de creure que la cultura és quelcom dinàmic i, per tant, és necessari la negociació i el diàleg i mai la imposició de la majoria sobre la minoria.
Si algú està interessat en llegir més sobre aquest tema afegeixo uns links on es poden llegir altres veus que parlen sobre aquesta mateixa polèmica. El primer relata els fets, el segon són les opinions de diverses persones significatives i l'últim és la opinió de l'escriptora Najat el Hachmi: