1. Paper del bloc.
Quan vaig iniciar el bloc esperava anar una mica més enllà i crear un espai on expressar els meus pensaments i reflexions al voltant de l’interculturalitat. A mida que anava llegint els mòduls i altres lectures recomanades se m’acudien diferents articles.
Les diferents entrades que se’ns proposaven des de l’assignatura han estat una oportunitat per anar “mastegant”molt més els continguts i ser més conscient de tot el que hem anat aprenent. Llegir les dels companys i companyes també ha resultat enriquidor i m’ha ajudat a reformular idees o plantejaments preconcebuts. Potser he trobat a faltar que hi hagués més interacció entre els blocs dels alumnes i que es creessin dinàmiques que potenciessin l’intercanvi a través d’aquesta eina.
Tanmateix, tenir aquest espai, amb la possibilitat d’anar penjant els diferents posts, m’ha fet estar més desperta al que passava al meu voltant i moltes notícies, converses i situacions que anava vivint han provocat en mi la necessitat i la il·lusió d’escriure sobre elles, tot reflectint la meva opinió argumentada amb els conceptes que anava aprenent a l’assignatura.
El fet que hi hagi hagut persones del meu entorn que s’apuntessin a llegir el meu bloc i a fer comentaris (tant en el propi bloc com fora d’ell) també ha suposat una pujada d’autoestima i m’ha estimulat encara més a anar escrivint i explorant sobre els temes que s’han plantejat. Certament, s’ha creat una retroalimentació molt positiva i atractiva. El que he trobat a faltar és que les professores de l’assignatura intervinguessin als blocs i anessin fent petits comentaris que ens orientessin al voltant del que anem escrivint. Sóc conscient de la dificultat que suposa això, però crec que, si es vol potenciar molt més en trimestres següents, s’hauria de fer un plantejament en relació a aquest tema. Si es busca crear una comunitat d’aprenentatge virtual a través dels blocs, els professors haurien de ser més presents per tal que el seu us fos més significatiu.
Espero i desitjo continuar escrivint i aportant a través de la xarxa la meva opinió sobre aspectes relacionats amb la interculturalitat i l’educació. Sempre, això sí, des de l’ humilitat del qui està aprenent. També m’ha agradat descobrir el bloc com una font de recursos, on puc anar penjant links que poden resultar interessants i socialitzar material. Així doncs, aniré fent via des d’aquesta perspectiva tot descobrint les possibilitats dels blocs.
2. Avaluació de l’assignatura.
Pel que fa a l’assignatura les meves expectatives inicials, que es reflecteixen a la primera entrada d’aquest bloc, s’han superat amb escreix.
A nivell teòric, m’ha ajudat a entendre molt més alguns conceptes i a encabir-los dins d’un context i un paradigma determinat. També m’ha fet reflexionar sobre la complexitat de l’educació intercultural i com aquesta requereix que els centres elaborin nous discursos i un teixit pedagògic molt potent on la llibertat i la igualtat estiguin del tot optimitzades.
En particular, tota aquesta reflexió m’ha semblat molt interessant per tal d’evitar caure en “folclorismes” i solucions superficials. És important tenir en compte que, per generar projectes potents als centres educatius, cal desenvolupar un model on la negociació i el consens amb tots els implicats rebi la dignitat corresponent.
Inicialment, també vaig expressar la meva inquietud per conèixer les solucions que han aparegut a d’altres països. Ha estat interessant llegir al voltant d’aquest tema i haig de dir que, sempre trobes quelcom de positiu, però també descobreixes que no hi ha solucions realment convincents. Això, considero que, vol dir que encara tenim molta feina a fer i que és un terreny on la creativitat té una gran cabuda. Alguns projectes dels que se’ns han presentat alguns detalls m’han semblat molt interessants i m’agradaria poder investigar molt més sobre ells.
Una altra cosa destacable és que, tot i que no es fa de forma explícita, la reflexió que hem fet en alguns moments en relació a enfocar l’educació intercultural des del conflicte o des d’un altre àmbit. Després de pensar-hi molt detingudament i veient l’estil que es promou des de les plataformes webquest, considero que el treball cooperatiu és una forma molt més positiva d’enfocar el treball a l’aula i als centres d’una forma interdisciplinar, significativa i enriquidora. Molt més que no pas el treball partint dels conflictes o de recursos com els vídeo jocs ens plantejaven.
A nivell pràctic els debats, els treballs en grup i la webquest (del bloc ja hem parlat al punt anterior) han suposat una experiència molt enriquidora i uns espais on posar en contacte amb la realitat els conceptes més teòrics. El debat inicial em va aportar una gran reflexió sobre el relativisme d’alguns recursos i com aquests requereixen sempre un projecte d’escola que els recolzi i els hi doni un pes significatiu dins de la pràctica educativa.
El treball de la webquest, a banda de tota l’aplicació tecnològica i els coneixements tècnics adquirits, cal destacar tot el que vam aprendre al voltant de buscar uns continguts interessants pel professorat, adaptar-los al context requerit i al format webquest. Ha estat molt interessant descobrir totes les possibilitats que presenta aquest recurs i com pot potenciar l’educació intercultural a través dels plantejaments d’interactivitat i cooperació que potencia.
Concluint, crec que aquesta assignatura m’ha obert moltes portes. He trobat algunes respostes, però el que és més important: m’ha estimulat a fer-me moltes preguntes. Continuarem el camí, tot seguint els criteris que m’ha aportat!!!
