En primer lloc, m'agradaria dir que la webquest ha estat tota una descoberta. Desconeixia aquest tipus de recurs i trobo que és una eina molt encertada per integrar les Noves Tecnologies d'una forma significativa al món de la formació. Trobo molt interessant el fet de guiar i orientar la cerca per internet donat que, de ben segur, tots i totes ens hem trobat en la situació de demanar que els nostres alumnes busquin informació a internet i acabin més perduts del que van començar. Fins i tot, els adults ens acostumem a perdre'ns en el maremàgnum d'informacions que hi ha a la xarxa.
Tanmateix, trobo molt encertat que promogui el treball en equip i el treball autònom. Pel que fa al treball en equip considero que potencia el desenvolupament del diàleg, el consens i el treball cooperatiu. Aquestes habilitats són imprescindibles per arrelar un projecte d'escola intercultural realment fort i d'un alt nivell. Tot el que no passi realment per aquest procés es queda enrera del que realment demanen les aules d'avui dia.
Pel que fa al treball autònom considero que facilita el desenvolupament d’estratègies metacognitives com el seguiment del propi procés d'aprenentatge i l'autoavaluació. Aquestes habilitats són imprescindibles en un món que demana, cada vegada més, una actualització constant dels professionals de l'educació entre d'altres. Tot i els grans avantatges que mostra i les facilitats que presenten les plataformes, no podem obviar les dificultats que pot presentar a qualsevol que, com jo, encara no estigui gaire familiaritzat amb el món de les Noves Tecnologies. Una de les primeres dificultats que he trobat és les relacionades amb el món informàtic. Tot i ser senzill, no podem obviar que l'estructura informàtica condiciona la forma de programar-la...és molt evident però fins que no t'hi poses no ets vertaderament conscient de fins a quin punt.
De la mateixa manera que en el dia a dia de l'aula et condiciona el tipus de classe, com és el grup, quins recursos tens, etc. A la webquest, les seves possibilitats i limitacions t'obliguen a pensar molt. En una de les coses que més et fa pensar és en les problemàtiques i situacions que et trobes a l'aula. Pensar de forma general és relativament senzill, no obstant concretar una proposta i fer-la engrescadora i que s'adapti al format de les webquests no és gens senzill.
Al meu grup hem enfocat la nostra webquest cap a la "Formació del professorat". En part, pensàvem que tenia moltes possibilitats, però a l'hora de la veritat, ens hem adonat que tendíem a pensar les coses com si anessin dirigides als alumnes. Ara mateix, estem una mica, en aquest punt. Tractar de definir ben bé les activitats, objectius, avaluació a un públic més adult. Tanmateix, la nostra webquest està enfocada cap a la sensibilització del professorat i, no tant, cap a la capacitació. Pensàvem que era el més adequat tenint en compte el context que ens plantejava la PAC.
La nostra webquest plantejava el tema de treballa el sentiment de pèrdua com a element imprescindible per tal d'assolir l'objectiu de facilitar la vivència de la incertesa com a element clau de la nostra societat postmoderna. Evidentment, la feina no és senzilla donat que crear espais als centres educatius (i més a secundària) que fomentin aquest tipus de diàleg no és gens fàcil. Hi ha una càrrega de continguts purament acadèmics, una sèrie de demandes socials i polítiques i altres imprevistos que funcionen com a obstacle i impedeixen aquest treball a l'aula. A més moltes de les propostes per a treballar les emocions cauen en els típics tòpics o en processos pseudoterapeutics que no convenen gens per trencar amb l'etnocentrisme imperant. Per tant, ha estat complex donar-li la forma adequada que ens permetés presentar la diversitat de situacions i la confluència de l'emoció i el sentiment de pèrdua.
Pel que fa al treball en equip, hem de dir que ha estat del tot fluid. Si bé, ens va costar arrencar, ara per ara, cadascú aporta part de la seva experiència professional i dels seus coneixements acadèmics. La primera qüestió va ser descobrir que teníem procedències formatives i professionals molt diverses. Aquest fet, lluny de ser un obstacle, ens ha facilitat donar visions diverses. No hi havia rols ni tasques predeterminades, simplement, anàvem construint i consensuant en funció del que anaven fent uns i altres. I potser aquesta ha estat la més gran riquesa donat que s'està fent un treball cohesionat i ben consensuat: li donem formes plegades. Evidentment, alguns controlen molt més la redacció del contingut i d'altres van controlant molt més els aspectes informàtics (que ens donen més problemes).
En definitiva, es valora molt positivament la realització de la webquest com a primera aproximació a aquest tipus d'entorn i al desenvolupament de material que tingui com a contingut aspectes relacionats amb la interculturalitat.
